Comunitats · Coeficients de repartiment

Coeficients de repartiment en autoconsum col·lectiu: què cal entendre

L'autoconsum col·lectiu repartix l'energia generada per la instal·lació entre els consumidors associats segons uns coeficients aprovats per la comunitat i comunicats a la distribuïdora. Aquesta guia explica què defineix el marc estatal, què decideix la comunitat i quines preguntes de fons conviuen amb la tria de l'esquema de repartiment. No proposa cap fórmula ni cap model per copiar.

Què regula el RD 244/2019

El Reial decret 244/2019 defineix el marc estatal d'autoconsum col·lectiu: una instal·lació de generació pot estar associada a diversos consumidors, que comparteixen una connexió i una proximitat física segons els supòsits regulats. Per poder fer-ho, els participants han de signar un acord d'autoconsum col·lectiu amb les dades i els coeficients de repartiment que es comuniquen a la distribuïdora i a la comercialitzadora a través dels canals oficials.

Els coeficients de repartiment s'apliquen sobre l'energia generada repartible i determinen quina fracció correspon a cada participant en cada moment. La suma dels coeficients ha de ser coherent amb el repartiment del 100% de l'energia aplicable.

Esquemes habituals: fixos i variables

Coeficients fixos

Cada participant té un coeficient constant en el temps (per exemple, el mateix percentatge cada hora del dia). És el plantejament més senzill d'entendre, de comunicar i d'auditar. Sol triar-se quan els perfils de consum dels participants són semblants o quan la comunitat prioritza la simplicitat.

Coeficients variables

Cada participant pot tenir coeficients diferents segons franges horàries, dies de la setmana, mesos, o altres criteris reconeguts. La complexitat creix però permet ajustar millor el repartiment a perfils de consum diversos. Sol triar-se quan hi ha participants amb horaris molt diferents (residencial i comercial, matins i tardes) o quan es vol prioritzar l'autoconsum efectiu.

Preguntes de fons que conviuen amb la tria

Quina equitat es busca

"Equitat" no és un concepte únic. Algunes comunitats interpreten l'equitat com a repartiment proporcional a la propietat, altres com a repartiment proporcional al consum, altres com a repartiment uniforme per participant. Cap és més correcta jurídicament; cadascuna privilegia un valor diferent (capital, ús, persones).

Quina estabilitat es busca

Els coeficients fixos donen estabilitat i fan més senzilles les entrades i sortides futures: si surt un veí, els coeficients dels altres s'han de recompondre, però amb una estructura senzilla. Els variables, en canvi, demanen actualització i seguiment, però responen millor a perfils diferents.

Quina càrrega administrativa s'accepta

Un esquema més sofisticat també implica més feina per al sistema de mesura, per al monitoratge, per al manteniment del registre intern i per a les comunicacions amb la distribuïdora. Si la comunitat no té estructura per absorbir aquesta càrrega, la sofisticació es paga en problemes pràctics.

Quin règim de modificació es preveu

L'acord ha de preveure com es modifiquen els coeficients quan canvien les circumstàncies (entra un nou participant, en surt un, canvia el perfil de consum). Sense una regla clara, una situació futura pot quedar bloquejada.

Entrades i sortides de participants

L'autoconsum col·lectiu és un projecte estable però no rígid: un veí pot vendre el seu pis, un local pot canviar d'activitat, un nou propietari pot voler afegir-se al repartiment. L'acord intern, doncs, sol incloure:

  • Procediment per a l'alta d'un nou participant: condicions, comunicació, recomposició de coeficients.
  • Procediment per a la baixa.
  • Quòrum requerit per modificar l'esquema en el conjunt.
  • Tractament d'eventuals compensacions econòmiques per a entrades posteriors a l'execució de la instal·lació.

Què comunica la comunitat a tercers

  • Als participants, l'esquema i les seves regles de modificació, dins del propi acord intern.
  • A la distribuïdora, els coeficients en la forma i pels canals oficials previstos.
  • A la comercialitzadora de cada participant, en la mesura que afecti la facturació d'excedents.

Vegeu Tràmits d'autoconsum i Compensació d'excedents.

Errors freqüents

  • Triar un esquema variable sense la capacitat tècnica per gestionar-lo.
  • Aprovar coeficients sense règim de modificació, deixant la comunitat sense capacitat pràctica de reaccionar a canvis.
  • Confondre coeficient de participació en la propietat (coeficient horitzontal de l'immoble) amb coeficient de repartiment de l'energia (decisió de l'acord intern).
  • No documentar a l'acta (vegeu Acta de la junta) el règim aprovat.

Darrera revisió editorial: aquesta guia s'actualitzarà quan canviï substancialment el RD 244/2019 o quan IDAE / MITECO / ICAEN publiqui materials específics sobre coeficients de repartiment en autoconsum col·lectiu.

Fonts oficials consultades

Les normatives evolucionen: comprova sempre les fonts oficials abans de prendre decisions.

Resum divulgatiu en català. Per a la definició concreta dels coeficients de la teva comunitat, consulta una persona projectista, l'administrador col·legiat i, si cal, una persona advocada.