Manteniment · Baixa producció

Per què produeixen menys les plaques solars?

Quan una instal·lació fotovoltaica domèstica produeix menys del que esperaves, l'instint diu 'algú m'ha enganyat'. La realitat sol ser menys dramàtica: una part del descens és estacional, una part és tècnica i una altra pot ser una avaria menor. Aquesta guia explica les causes habituals i quan cal trucar un professional, sense empènyer-te a manipular res tu mateix.

Comença pel monitoratge, no pel tovalló

Abans d'imaginar avaries o de plantejar netejar res, val la pena mirar les dades reals de la instal·lació. Pràcticament tots els inversors actuals porten un portal web o aplicació que mostra la generació diària, mensual i anual, i sovint la producció per string o per panell quan hi ha optimitzadors o microinversors.

Comparar la producció setmana actual vs setmana anterior, mes actual vs mes anterior i, sobretot, mes actual vs mateix mes de l'any passat diu molt més del que sembla. Una caiguda gradual al llarg de mesos té causes diferents d'una caiguda sobtada d'un dia a l'altre.

Causa 1: estacionalitat — la més freqüent

A Catalunya, una instal·lació fotovoltaica produeix significativament més a l'estiu que a l'hivern. Tres motius bàsics:

  • Els dies són més curts: menys hores de sol útil per generar.
  • Al hivern el sol està més baix: l'angle d'incidència sobre el mòdul redueix la captació, sobretot en cobertes molt inclinades cap al sud.
  • Hi ha més núvols i pluges: la radiació mitjana diària baixa.

Una caiguda de producció entre estiu i hivern no és una avaria: és un comportament esperable. El que cal mirar és si la caiguda és similar a la d'altres anys i si l'evolució mensual és coherent amb un perfil estacional normal a Catalunya.

Causa 2: ombres — sovint subestimades

Una ombra parcial pot tenir un efecte desproporcionat sobre la producció: en una connexió en sèrie tradicional, una sola cèl·lula ombrejada pot limitar el corrent de tota la fila. Ombres a tenir en compte:

  • Vegetació que creix: un arbre veí que abans no feia ombra ara potser sí.
  • Construccions noves a l'entorn: edificis, garatges, casetes prefabricades, antenes, plaques solars del veí.
  • Brutícia localitzada que fa efecte d'ombra (excrements d'au persistents, fullaraca, fang sec).
  • Ombres pròpies que no s'havien previst: xemeneies, antenes, plats parabòlics, equipaments instal·lats després.

Si el portal del monitoratge mostra diferències grans entre strings o entre panells (quan hi ha microinversors o optimitzadors), pot indicar un problema d'ombra localitzada o un fallo en un mòdul. Aquesta lectura és vàlida sense pujar a la coberta i la pot fer un instal·lador a partir de les dades.

Causa 3: temperatura — l'efecte estiu

Les plaques fotovoltaiques perden eficiència quan la cèl·lula s'escalfa. Els fabricants declaren un coeficient de temperatura a les fitxes tècniques: per cada grau per sobre dels 25 °C de la condició estàndard d'assaig (STC), la potència es redueix un petit percentatge. En un dia molt calorós d'agost, amb la cèl·lula superant clarament la temperatura ambient, la producció instantània pot ser inferior a la d'un dia fresc i assolellat de juny.

Conseqüència pràctica: un mes de juny pot produir més que un mes d'agost, encara que el sol sembli "més fort" a l'agost. No és una avaria.

Causa 4: brutícia — menys important del que sembla

La pluja arrossega la major part de la brutícia lleugera en una coberta amb inclinació suficient (vegeu Com netejar plaques solars amb seguretat). La neteja física activa té sentit en casos concrets:

  • Brutícia adherida puntual (excrements d'au, restes de fang sec d'un episodi meteorològic).
  • Plaques quasi planes que drenen pitjor i acumulen brutícia.
  • Entorns amb molta pols o sal: zones agrícoles, primera línia de mar, industrials.

Si la baixa producció és gradual i tens un entorn d'aquests, és raonable demanar una valoració. Si la baixa producció és sobtada, la brutícia rarament n'és la causa: busca per altra banda.

Causa 5: fallades de l'inversor o del sistema

Una caiguda sobtada de producció sovint apunta al sistema elèctric:

  • String desconnectada: una fila completa de mòduls deixa de generar. A monitoratge es nota com una caiguda escalonada.
  • Fusible o protecció oberta al quadre de contínua o d'alterna.
  • Inversor amb error: pot mostrar un codi d'alerta al display o a l'app. Aturades automàtiques per sobretensió, sobretemperatura o pèrdua de comunicacions amb la xarxa són habituals.
  • Microinversor o optimitzador avariat en un sol panell, que el monitoratge pot identificar.
  • Pèrdua de comunicacions: el monitoratge no veu dades, però la instal·lació pot estar generant igualment. Cal distingir "no produeix" de "no es veuen dades".

Davant qualsevol d'aquests senyals, contacta amb l'instal·lador o amb el servei tècnic del fabricant. No obris el quadre, no manipulis cablejat, no reiniciïs l'inversor si no en saps el procediment exacte: són intervencions per a personal habilitat.

Causa 6: degradació natural dels mòduls

Els mòduls fotovoltaics tenen una degradació anual petita declarada pel fabricant (típicament expressada com a percentatge anual sobre la potència inicial). Al cap dels anys, aquesta degradació suma. És una caiguda molt gradual i previsible, recollida a la garantia de rendiment del fabricant. No és una avaria; és un comportament esperable. Si la caiguda observada s'aparta molt del valor declarat, és quan val la pena reclamar.

Causa 7: orientació, inclinació o dimensionament desajustats

Si la producció és persistentment inferior al que esperava el projecte, la causa pot ser de fons:

  • Orientació o inclinació diferents del que es va simular originalment.
  • Pèrdues del sistema (cablejat, eficiència de l'inversor, ombres reals) superiors a les supòsades a la simulació.
  • Dimensionament que no encaixa amb el perfil de consum: una instal·lació gran amb un consum baix acumularà molts excedents que poden semblar "no s'aprofiten", sense que sigui un problema de producció en si.
  • Supòsits massa optimistes al pressupost inicial (radiació, eficiència, factor d'autoconsum), que ara es revelen a la realitat.

Aquestes causes són feina del projectista o de l'instal·lador, no del propietari. Si tens dubtes raonats, demana per escrit la simulació original i compara amb la producció real al llarg de l'any.

Què pots fer tu, sense pujar enlloc

Hi ha tasques útils que no requereixen cap intervenció física sobre la instal·lació:

  • Mira el monitoratge de l'inversor amb una freqüència raonable. Una vegada al mes és suficient en condicions normals.
  • Anota la producció mensual i compara amb l'any anterior.
  • Inspecció visual des de terra o des d'una finestra alta: mira si hi ha vidres trencats, ombres noves, restes que abans no hi eren.
  • Llegeix el codi d'alerta de l'inversor o de l'app si en mostra un.
  • Contacta amb l'instal·lador davant qualsevol anomalia rellevant. Si encara estàs en garantia, fes-ho per escrit.

Quan trucar un professional

Algunes situacions on és clarament moment de trucar:

  • Una caiguda sobtada que no s'explica per meteorologia ni per estacionalitat.
  • L'inversor mostra un codi d'error persistent.
  • Veus diferències grans entre strings o panells a monitoratge.
  • Sospites d'ombra nova o d'obra a la zona que pot estar afectant la producció.
  • Detectes fum, olor estranya, soroll al quadre o a l'inversor, o vidres trencats en algun mòdul: en aquest cas, desconnecta el sistema (amb el seccionador principal, si en saps el procediment) i truca immediatament.

Darrera revisió editorial: aquesta guia s'actualitzarà quan IDAE publiqui nova documentació divulgativa sobre manteniment fotovoltaic o quan l'INSST publiqui notes tècniques rellevants per a treball en cobertes amb instal·lacions fotovoltaiques.

Fonts oficials consultades

Les normatives evolucionen: comprova sempre les fonts oficials abans de prendre decisions.

Resum divulgatiu en català. Per a la diagnosi i la reparació concreta de la teva instal·lació, contacta amb l'instal·lador habilitat o amb el servei tècnic del fabricant. El portal no fa intervencions ni recomana empreses.